27.12.10

Reflexió vers "El nus al llençol"

Reflexió individual

Una vegada llegit el missatge presentat al Power Point, la idea més immediata que em va venir al cap va ser la del llenguatge no verbal i la seva omnipresèmcia en les nostres comunicacions quotidianes. Vaig llegir un cop que, el 70 per cent de la informació que nosaltres volem transmetre no es fa amb el missatge orals o escrites. El pare protagonista d'aquesta història no fa servir un missatge no verbal, com ara un gest o una postura corporal davant del seu fill, però si que fa servir un codi que pot arribar a transmetre molt més que les paraules quotidianes.
Aquesta forma de comunicar-se pot resultar molt útil en la nostra feina, ja que, per falta de temps o per no caure en la desatenció de la resta d'alumnes, no podem comunicar a cada alumne/a el nostre interès per ells/es amb paraules.

Reflexió en petit grup

Després de fer aquesta reflexió individual, els companys del petit grup van expressar les seves idees. De forma resumida, són aquestes:
- Moltes vegades no tenim en compte que, en la comunicació amb persones més properes, donem més pes a la quantitat de continguts en el missatge que en la qualitat d'aquest. A vegades no fa falta trencar-se el cap trobant les paraules més perfectes per dir allò que sents. Un petit gest mostra molt més de tu que qualsevol paraula i té més contingut.
- A vegades, la comunicació amb altres persones, no és sentida o voluntària. En molts casos aquesta es dóna en un espai d'obligació i apatia.
- És molt important conèixer el context de la persona amb la qual volem comunicar-nos. Cada persona és un món i té les seves necesitats.
- L'afectivitat és important per crèixer. Mostrar afecte a un nen o nena, ajuda i permet un desenvolupament més ric i socialitzador.
- El missatge que es pot donar a les famílies no ha de ser unidireccional. Aquest ha de ser recíproc i amb voluntat de comunicació i enteniment.

Reflexió en gran grup

Potser, la idea que més va predominar durant la reflexió grupal, va ser la de la importància del misstage no verbal i de la qualitat (no quantitat) d'aquells que es realitzen de forma verbal. A l'aula, en la majoria dels casos, no fan falta grans discursos, ni per presentar continguts ni per expressar un sentiment o idea vers un alumne/a. Paraules ben triades; poques i amb molt sentit, donen molt més contingut i afectivitat que d'altres discursos aleccionadors.

1 comentario:

  1. Julio,
    Has centrat la teva anàlisi fonamentalment en la qualitat de les paraules vs la quantitat per demostrar les emocions, factor clau per a les relacions interpersonals.
    Molt bé.
    Lourdes Sotelo

    ResponderEliminar