Reflexions vers l'educació segons Miguel Angel Santos Guerra

Metàfora de l'educació

M'ha agradat la idea de l'educació positiva que es desprén d'aquesta metàfora. Mostrar als alumnes de quina manera, ells i elles mateixos, poden accedir al seu propi coneixement, a través de la presentació d'eines que l'ajudin, no només a conèixer millor el seu entorn i a si mateixos, si no també a arribar a ser capaços de transmetre tot aquest coneixement que, al llarg de la seva vida, van recopilant.

Jo crec que aquesta és la idea fonamental del constructivisme educatiu que es pretén assolir actualment. Omplir un cap d'idees (tal i com exemplifica Santos Guerra, amb la seva metàfora del got buït que s'omple d'aigua) no porta més que a la simple acumulació d'aquestes. No donar als nens les eines necesàries per a que ells mateixos construeixin el seu coneixement del món que els envolta o per al seu propi desenvolupament, només crea "zombies" sense anima ni voluntat o opinió.

Escola reproductora o transformadora?

Si continuem pensant que l'escola ha de ser una fabrica encarregada de crear futurs ciutadans que no serveixin per res més que no sigui perpetuar la societat, no només estem hipotecant el futur dels nostres alumnes sinó també el de la nostra societat i el seu futur.

Cap societat és capaç de continuar existint si no s'adapta i accepta els canvis que el món, i en concret, la pròpia societat li demanda. Si no dotem a aquesta d'un conjunt de ciutadans capaços d'entendre les seves noves necesitats, estem tancant el seu futur i posant-li data de caducitat.

L'escola ha de dotar als alumnes de les eines que els ajudin a entendre, com és la societat actual, quines són les necesitats del futur i de quina manera es poden resoldre aquestes necesitats. En poques paraules, hem de ser capaços de crear alumnes amb voluntat transformadora i ganes de innovar i millorar el seu entorn i la vida de les persones que ho habiten.

Com vivim els problemes o quin és el problema? 

Jo penso que, en la majoria dels casos de la nostra vida quotidiana, la dificultat que ens trobem davant d'un inconvenient, no és aquest en concret sinó la forma en com ens ho prenem. La majoria d'aquests problemes provenen de situacions que, moltes vegades, presuposem que succeiran. Aquest neguit de veure com pasa el temps, lentament, fins que arriba el dia en el que creiem que ve la debacle, ens aturmenta i, per si això fos poca cosa, transmetem el nostre neguit als del nostre voltant.

La vida està plena de controversies i de desil·lusions (parafraseant al que ha comentat el company Jordi Eulògio "la vida no és un camí planer") i hem d'aprendre a trobar el sentit del problema i meditar vers quines són les solucions posibles que estan al teu abast. Tot el que tu no puguis realitzar per mirar de sol·lucionar-lo, està fora de les teves possibilitats i, per tant, succeira vulguis tu o no (millor deixa de pensar en el problema per que tu no pots fer res).

Als nostres alumnes els hem d'ajudar a entendre que si no ens acostumem a lluitar davant les adversitats, elles no es sol·lucionaran totes soles. Al mateix temps, hem de ser capaços de donar les eines que els ajudin a comprendre, analitzar i cercar solucions, per a aquests problemes.

Selecció i formació del profesorat

Estic totalment d'acord amb allò que ha comentat el Sr. Santos Guerra. Com pretenem que la nostra societat millori o canvii si, les persones encarregades (en part) de la construcció d'uns ciutadans desenvolupats i desenvolupadors, no creuen en allò que estan fent? Com pretenem que els mestres/as, encarregades de tan important feina, no rebin una formació (consideració) a l'altura de les seves expectatives i necesitats?

Jo recordo un professor de la UB, encarregat de la formació dels especialistes de música (com jo) que deia: el que no valgui per estudiar al Conservatori que s'en vagi a estudiar Magisteri d'Educació Musical! Jo li respondria a aquest senyor de forma inversa: qui vulgui que molta gent tingui el desig d'estudiar al Conservatori que estudi Magisteri d'Educació Musical!

Les persones que entren en aquesta facultat, haurien de ser conscients de la tasca tant important que tenen a les seves mans i, plantejar-se que molt més lluny que el sou, les vacances i les possibilitats de feina, hi ha un rerefons realment constructiu (i moltes vegades no considerat) per a la nostra futura societat.